Janis Cimermanis, un dels creadors més prestigiosos d’Europa ( Letònia), és l'autor de «Brigada de salvament», les aventures d'un equip de socors format per tres amics que, després de perdre la seva feina al teatre de l'òpera, es dediquen a socórrer tothom que ho necessiti. Seves són missions tan arriscades com rescatar un gat que s'ha enfilat en un arbre o buscar una pilota que uns nens han perdut a l'altra banda d'un mur. I el fet és que, com si fossin una brigada de bombers, sempre estan preparats per a qualsevol emergència i sempre se'n surten, tot i que a vegades es troben amb moltes dificultats.
L'humor entre tendre i absurd d'aquests personatges i la genialitat de Cimermanis com a dissenyador i animador han fet possible que les seves obres siguin conegudes també a molts països de l'Europa occidental, com per exemple a França, on és un personatge molt admirat pels seguidors, petits i grans, del cinema d'animació.
D’aquest mateix creador són les aventures de Munk i Lemmy i altres històries protagonitzades per animals. En aquest cas de la Brigada de salvament són ninots animats però reproduint personatges humans.
Film d’animació de Letònia de la sèrie La brigada de salvament, que tracta d'una nena bastant mimadeta que no vol menjar de cap manera allò que la seva mare li ha preparat per dinar. La Brigada de Salvament farà les mil i una perquè mengi.
Abans de veure el curt
Després de veure el curt.
Un cop visualitzat el capítol, deixarem que els nens i les nenes expressin lliurament les seves impressions sobre el que hi ha passat. Després passaríem a fer un anàlisis més exhaustiu dels tres blocs següents:
Descriure les diferents seqüències o escenes en què ha està dividit el film és una bona manera de treballar amb els més petits l’estructura narrativa.
Segon sigui el grup, ho podem completar veien si estan relacionades, les escenes, i com està explicada la història, lineal o no, i amb temps real o no.
Una bona activitat és donar imatges desordenades del curt i que els alumnes haurien d’organitzar la seqüència temporal correctament.
Quants en surten? Descriure’ls. Es pot presentar als alumnes les imatges dels diferents personatges que han aparegut en el curt i que els identifiquin o que els descriguin. Amb les imatges doblades es pot fer jocs d’endevinar, buscar parella i de memory entre d’altres.
Com és mostrat el bebè? Quines accions, descripció física, etc., demostren que sigui un bebè? Quin problema té? Què ocasiona el seu problema en la resta de personatges, sobretot la mare?
Quins altres personatges són significatius? Com reaccionen?
Com està tractat l’humor?
Quins tipus d’escenaris hi apareixen? Fer-ne una descripció. Poden fer un dibuix.
En quants espais succeeix l’acció? Hi domina un?
Cerquem en el nostre entorn habitual (escola, família) situacions de problemes amb el menjar, ... Què en pensem? Qui surten perjudicats? Què hi podem fer?
Quin tipus d’alimentació és més adient per a la salut dels infants? Quins productes –sobretot de caire industrial- són menys convenients? Què passa si no ingereixes prou aliments?
El film permet treballar altres aspectes relacionats amb diferents àrees i continguts d’aprenentatge: